Pregunta 17

17.- Quin és el nostre encàrrec com a ES?  des de la conferència de la Neus Montserrat i del text de Quan la didàctica porta el nom d’educació social:

 

Estratègia

Si de veritat sabéssim qui som,

brollaria de nosaltres una esperança optimista.
Capaç de transformar

realitats,

properes, alienes,

universals, quotidianes, trivials…

 

Trencaríem amb tot allò

que cataloga, selecciona i esclavitza…

esborrant imatges,

dels altres,

que no permeten

ser hereus de la vida.

 

Si de veritat sabéssim quin és el

nostre encàrrec,

ens convertiríem en artesans;

provocant encanteris,

desvetllant consciències,

trenant històries de vida,

acompanyats per altres mans, rostres, cultures,

edats, diferents de les nostres…

 

Agosarats restaríem al costat de les persones,

en una llarga espera pacient

facilitant progressos i descobertes.

 

Sense pors de lluitar per causes justes,

ens mantindríem en el risc constant

que comporta estar a primera línia;

convençuts que tot allò que

som, diem i fem…

cau com llavor en aquesta societat nostra.

 

Miquel Moré i Mateu, educador social (promoció 1994-1997 de la Diplomatura en educació social de la Universitat Ramon Llull).

1 d’abril de 1997

 

8.1.     La llengua de les papallones

Heu vist alguna vegada la llengua de les papallones? Diuen que es despleguen sobre elles mateixes fins a arribar a trobar el nèctar de les flors. La nostra feina d’educadors socials també s’ha de desplegar fins a arribar a un nèctar, de vegades molt discret, de vegades incert, de vegades misteriós.

La nostra professió és una professió amb rostre i sentit. Educar és una tasca que val la pena, malgrat que molts cops se’ns faci difícil, feixuga, estèril; és una feina de gota a gota, no de grans riades. És una professió en què el seu fruit s’ha de coure a foc lent, s’ha beure amb tasses petites, a poc a poc, sense presses, amb una paciència impacient, transformant les dificultats en possibilitats. Parlem d’una professió teixida de la pedagogia de la llibertat, de la responsabilitat del compromís, de la voluntat de l’esforç i de l’humor.

Aquestes idees les hem anat desenvolupant al llarg dels set capítols anteriors. Ara volem extreure’n les idees més importants, l’essència de tot allò que hem dit, retrobant-nos novament amb la didàctica de l’educació social, però des de la poesia. I ho fem a partir d’una poesia pensada, creada, sentida i expressada per un educador i que s’adreça als educadors socials, on es recullen els elements més importants i essencials de la nostra tasca educativa.

De la poesia del nostre educador, voldríem destacar-ne el títol i uns versos que fan referència a cinc punts essencials de la nostra tasca educativa:

1) Estratègia

2) Si de veritat sabéssim quin és el nostre encàrrec, ens convertiríem en artesans; provocant encanteris, desvetllant consciències, trenant històries de vida, acompanyats per altres mans, rostres, cultures,

3) Agosarats restaríem al costat de les persones, en una llarga espera pacient

4) ens mantindríem en el risc constant que comporta estar a primera línia

5) convençuts que tot allò que: som, diem i fem… cau com llavor en aquesta societat nostra

8.1.1.   Estratègia

L’estratègia és un concepte militar que té a veure amb la ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars, però també té una altra definició i és l’art de coordinar les accions i de modificar-les, quan sigui necessari, per tal d’aconseguir una finalitat.

Els educadors socials hauríem de ser uns grans estrategues de l’acció social. Nosaltres diagnostiquem els problemes, analitzem les necessitats, les esmicolem, ens interroguem a nosaltres mateixos, els nostres educands, la realitat que ens envolta, i planifiquem, dissenyem, coordinem un pla d’acció per aconseguir el nostre objectiu, la nostra finalitat, per assolir la intenció educativa que amaga la nostra tasca pedagògica.

A la nostra estratègia, hauríem d’afegir-hi un nou concepte: el de perspectiva, però en el sentit propi del concepte llatí que vol dir veure amb claredat, mirar a través… Veure les coses amb claredat, creiem que és el més difícil. Per poder ser estrategues, per poder dissenyar, planificar, hem de tenir perspectiva. Hem de veure les necessitats, els problemes, les possibilitats, les limitacions, les tasques amb prou claredat i criteri per tal que la nostra acció resulti viable, òptima i educativa.

El títol de la poesía, Estratègia, amaga el què de l’educador social, hem de ser bons estrategues amb la perspectiva educativa que fa falta en cada moment, en cada realitat concreta.

8.1.2.   Encàrrec, com a artesans

Quan tenim un encàrrec educatiu, ser estrategues és un requisit fonamental. Ara bé, el nostre educador ens recorda que alhora hem de ser artesans. La nostra feina és fa amb moltes mans que s’ajunten per treballar plegades, les primeres mans són les dels nostres educands, que contribueixen perquè sigui possible la seva creació i puguin reeixir com a éssers humans, com a persones, amb la plasticitat suficient per estimular la capacitat de ser crítics i autocrítics, i amb la lucidesa de voler seguir aprenent.

8.1.3.   Espera pacient

No ens cansarem d’insistir-hi: la nostra tasca es teixeix de la pedagogia de l’esperança. Com diu Torralba (2001) ”la columna vertebral de la esperanza es la paciencia, pero la paciencia proyectada hacia el futuro, hacia el posible bien que se espera y se desea. […] la confianza es un requisito fundamental de la esperanza, porque confiar significa tener fe en el futuro, en un futuro posible, en la transformación del mundo.”2 Per tant, la nostra feina té un temps, un temps de planificació, un temps d’execució, un temps de reflexió, un temps d’avaluació, un temps d’espera, un temps de somni, un temps d’interrogants, un temps de defalliment, un temps de reeiximent, un temps ple de temps sense temps.

És una feina lenta, gairebé invisible, de jardiner que planta la llavor, que rega, que adoba el terreny, que cuida les plantes, que les poda al seu temps; però, tot i així, algunes plantes es moren.

8.1.4.   Estar a primera línia: un risc

Tant la riquesa com el risc de la nostra tasca es troben en el fet que som educadors de primera línia, som on hi ha foc, som on hi ha vida que llisca en el fet de ser i no ser, som on hi ha una necessitat, un problema, on és el nostre educand, al carrer, en la comunitat, al centre: de dia, residencial, penitenciari, a l’hospital…, on calgui. Fins i tot ens atreviríem a dir que ens hauríem de moure per la noosfera, com diu Morin (2001): ”caldria poder ajudar les ments adolescents a moure’s per la noosfera (món viu, virtual i immaterial format per informacions, representacions, conceptes i idees i mites que gaudeixen d’una relativa autonomia i alhora depenen de les nostres ments i de la nostra cultura); ajudar-los a conviure amb les seves idees sense descuidar-se mai de mantenir-les en el seu paper mitjancer, impedint que les identifiquin amb la realitat.”3

Per tant, com a educadors socials tenim clar que hem d’intervenir dins del nostre entorn concret, a primera línia, però alhora hauríem de ser capaços de tenir la distància òptima entre la realitat i la nostra identitat, entre el problema a resoldre i el meu jo, entre el món de les idees i el que realment tinc al davant, entre els valors que orienten la meva intervenció educativa i el context. Hauríem de ser capaços de saber com hem construït el nostre saber pedagògic, i de saber trobar la resposta més adient sense traspassar la línia que separa el jo de l’altre.

8.1.5.   Som, diem i fem

Hem deixat per al final el gran interrogant: el perquè de la nostra tasca. Som educadors, diem que som educadors,  fem d’educadors, però, realment, per què som educadors?, per què diem que som educadors?, per què fem d’educadors? Per què val la pena? Els versos de Benedetti ens ajudaran a trobar les respostes a aquests interrogants.

¿Por qué cantamos?

“[…]

Cantamos porque el pueblo y porque todo

y porque algún futuro y porque el niño

[…]

Cantamos porque llueve sobre el surco

y somos militares de la vida

y porque no podemos ni queremos

dejar que la canción se haga ceniza.”

La coherència i el compromís són presents en la mateixa essència de l’educació social, eduquem perquè, malgrat tot, creiem en l’educació, creiem en la nostra feina, creiem que es poden fer petits canvis, que podem contribuir a la societat amb la nostra paraula, el nostre vers, amb les petites accions de la quotidianitat, perquè tenim l’esperança, perquè quan caiem ens aixequem, perquè, com diu Robert Lee Frost:

“[…] Ho explicaré amb un sospir

D’aquí a molts i molts segles:

Dos camins divergien davant d’un bosc groguenc,

Jo vaig triar el menys batut.

I fou aquesta la diferència que em calia.”

La feina que hem triat no ens farà ser milionaris, no ens portarà a un camí planer, al contrari, ens convidarà a albirar noves dreceres, corriols incerts, pics verges, terres i paratges desconeguts… El camí el tries tu.

Voldríem acabar amb les paraules de Jaume Funes en el pròleg del llibre de Carles Sedó, concretament quan parla dels professionals socials: “professionals que treballen a partir del quotidià, que sedueixen i acullen, però per a estimular canvis a les persones, que parteixen de la idea que l’altre sempre té quelcom positiu, que en lloc de derivar (enviar a la deriva) miren de fer treball conjunt amb altres, que no planegen objectius finalistes sinó objectius de procés, que fins i tot saben que han d’avaluar…”4

No es tracta de ser salvadors de res, sinó de ser coherents, de comprometre’ns amb la nostra feina afegint valor a les nostres vides i a la dels nostres educands, de construir amb la distància i la implicació òptimes.

La poesia ens ha servit per resumir aquells elements clau que hem anat treballant al llarg d’aquest text. Text que hem escrit més enllà d’un llenguatge universitari, que hem escrit amb altres llenguatges edificats d’escoltar les diferents veus dels educadors socials.

I què ens enduem per fer el camí?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s